Una postal xocoteta

Xicotet: baixet, petit. 

A La Vila Joiosa es parla valencià, però la gent d'ací mai diu que'l parla. Ací es parla Vilero. 

El vilero té moltes peculiaritats que, encara que he viscut en aquest poble tota la vida , no podria enumerar. Moltes voltes no tinc ni idea de com seria la forma correcta de dir certes paraules o frases. 

En el vilero hi ha un muntó de barbarismes que són més que col·loquials i ningú s'escandalitza quan es diuen, com són les famoses, gafes o azul (pronunciar "asul"). Però tambè és un dialecte autèntic (com diria un vilero) i la gent està molt orgullosa de parlar-ho i aixó m'alegra i em fa enveja. 

Encara que no parle valencià tan sovint com deuria el comprenc perfectament i des d'ací (encara que no em llegisca ningù) volia agrair a totes eixes persones que encara que jo conteste en castellà segueixen parlant-me en valencià. 

Respecte a la postal de hui, té una tipografia que em recorda al xocolate. Perquè a la Vila podem presumir de tindre ni més ni menys que tres fàbriques de xocolate. I en certa manera cada vegada que algú diu "xocotet" no puec deixar de pensar que això té alguna cosa a veure en que a aquest poble no utilitzem la paraula xicotet. 

Xocotet, xicotiu, xicutiu, xocotiu, xocotiuet...